Grete McNorton ha estat recentment nominada guanyadora del «Prix Avenir Ceramic 2025», organitzat pel «Réseau des Centres Céramiques», França.
Des de fa més de vint anys, Grete McNorton codirigeix el centre d’investigació sobre el dibuix DRAWinternational, a Caylus, un espai contemporani dedicat a l’intercanvi artístic i a l’experimentació.
L’any 2023 va iniciar un canvi decisiu en la seva pròpia pràctica, allunyant-se de materials contaminants com la fibra de vidre i la resina per decantar-se per la porcellana, un material la versatilitat inesperada del qual li ha obert noves possibilitats formals i conceptuals.
Treballant en la intersecció entre la porcellana, el tèxtil i el dibuix, Grete investiga la construcció del volum i l’estatus de l’objecte domèstic. El seu enfocament dialoga amb el llegat d’artistes com Eva Hesse i Tony Cragg, alhora que aborda qüestions crítiques que van marcar l’emergència de la ceràmica escultòrica entre les dècades de 1990 i 2010: el paper de l’atzar inherent als processos de cocció, les polítiques del reciclatge i la persistència de la memòria funcional incorporada als objectes.
Les seves escultures es caracteritzen per veladures d’òxid de manganès i línies de grafit, parcialment esborrades, que deixen com a rastre el gest i el pas del temps. Tèxtils cremats, antigament tous i íntims, imprimeixen els seus plecs, patrons i textures sobre les superfícies de porcellana, mentre que fragments —inspirats en elements desenterrats del seu jardí— es converteixen en vestigis incorporats a les peces. Cada obra conserva les cicatrius del seu procés de creació: plecs, fractures, residus i absències que donen testimoni de la transformació en lloc d’amagar-la.
En incorporar peces de roba estimades però descartades del seu propi armari, Grete situa la seva pràctica dins d’una genealogia d’artistes dones que han combinat la ceràmica i el tèxtil per abordar la intimitat, el treball domèstic i les històries de creació marcades pel gènere. Amb un humor subtil, recupera i reconfigura la noció de «treball de dones», transformant els actes de cura i reparació en gestos de resistència i autoria.
En la pràctica de Grete, la porcellana es converteix alhora en pell i en arxiu, enregistrant la desaparició del teixit mentre en preserva la memòria. Les seves escultures habiten un espai entre la fragilitat i la resistència, on allò domèstic es troba amb allò arqueològic i on la matèria es converteix en testimoni de l’experièn
